Teories Prèvies de l'aprenentatge


Teories conductistes:

  • Condicionament Clàssic de Pávlov, un estímul provoca una resposta.
  • Conductisme de Skinner, l'aprenentatge és un canvi en el comportament en funció dels     canvis de l’entorn. És el resultat de l’associació estímul-resposta.
  • Reforçament de Skinner, aprenentatge a partir d’un reforç repetitiu.

Teories cognitives:

  •  Aprenentatge per descobriment de Bruner, activitat directa de l’estudiant sobre la realitat.
  •  Aprenentatge significatiu de Ausabel i Novak, els coneixements s’han de relacionar amb el coneixement previ. El professor estructura els coneixements perquè els coneixements siguin significatius.
  • Constructivisme de Piaget, la persona que aprèn ho fa a partir de coneixements anteriors i ell selecciona i transforma la informació a partir dels estímuls que rep.
  • Soci-constructivisme de Vigotski, els aprenentatges són un procés personal de construcció de nous coneixements però immers en la societat que ho produeix.




Experiència d'Aprenentatge Mediat (EAM)


    L’aprenentatge, perdurable en el temps, es dóna quan hi ha un agent mediador que selecciona els estímuls del medi, els organitza i els agrupa en funció d’una meta específica.

 

  És l'Experiència d'Aprenentatge Mediat (EAM) determinant pel desenvolupament de funcions cognitives i de la modificabilitat de l’individu. Aquesta metodologia té com a característica la presència ineludible d’un mediador (persona) que es posiciona de forma intencionada entre els estímuls i l’individu però sense que aquesta mediació sigui directiva sinó amb l’us de la Maièutica com ho proposava Sòcrates.

 

   En l'EAM la interrelació entre l’individu i el seu entorn no ha de ser només directa, sinó que el mediador s’interposa intencionadament entre tots dos per desenvolupar una experiència d’aprenentatge significatiu, transcendent, perdurable i global (en totes les àrees de la vida).