Teoria de la Modificabilitat Estructural Cognitiva (MEC)


   En grans línies es pot dir que es tracta d'una teoria que descriu la capacitat única de l'organisme humà per canviar l'estructura cerebral i el seu funcionament.

 

   L'estudiant és capaç de modificar-se mitjançant processos cognitius, per tal d'adaptar-se a les exigències del medi sociocultural.

 

   La modificabilitat no només es refereix a l'adquisició d'algunes noves habilitats cognitives bàsiques, sinó al fet que es pot modificar l'estructura de l'intel·lecte. Aquest canvi és perdurable en el temps. 

 

   La MEC proposa canviar l'estructura cognitiva del subjecte i transformar-lo així en un pensador independent i autònom, capaç de produir i elaborar nou coneixement. La modificabilitat comporta un canvi qualitatiu i d’adaptació. Això és possible si es desenvolupen noves estructures cognitives, que al mateix temps tindran efecte sobre els elements afectius de la personalitat.

 

   Les característiques de la MEC es defineixen a partir de la relació part-tot, transformació, acte de perpetuació i autoregulació. La interdependència entre la part i el tot es veu quan cada funció cognitiva desenvolupada incideix en les altres, per exemple l'adquisició de recursos per millorar la memòria, afectarà positivament el funcionament cognitiu general.

 

   Quan es dóna la transformació en l'estructura de pensament s'afecta el propi desenvolupament de l'individu. Podrem dir que hi ha hagut modificabilitat quan els canvis són permanents i generalitzables. 

 

   La MEC acaba produint en l'individu el pensament reflexiu i li dona la capacitat de prendre consciència sobre com, quan i on utilitzar les funcions cognitives desenvolupades.