Atenció i aprenentatge


    L'aprenentatge és un procés que comença amb el naixement del bebè. Les seves primeres experiències d'aprenentatge són conseqüència de factors biològics com la respiració, el plorar, la gana o el fred, i la interacció entre el medi ambient i el subjecte cuidador fomenta aquest procés.

 

    Se sap que l'atenció és caudal en el procés d'aprenentatge, és un requisit per emmagatzemar certa informació, o incorporar nous coneixements.

 

    El desenvolupament de l'atenció es divideix en dues etapes conegudes com: atenció involuntària i voluntària. Aquesta és un segell distintiu dels primers anys de l'edat i ens acompanyarà tota la vida. És fàcil de reconèixer-la quan s'està realitzant alguna activitat i se sent un soroll fort, com un accident de cotxe o en escoltar un fort tro. De forma automàtica, la persona es dispersa, dirigint l’atenció cap al soroll. Així doncs, qualsevol cosa que pugui despertar per reflex l'atenció no conscient, es considera una atenció involuntària.

 

    L'atenció voluntària succeeix per l'interès del subjecte en determinat assumpte, que es divideix en l'atenció selectiva, l'atenció alterna i l'atenció dividida, estaríem parlant de concentració 

  


Concentració


    L'atenció enfocada és exactament el procés de concentració, dedicar, encara que sigui momentàniament, la màxima atenció a una sola cosa. En aquest punt, centrem tota la nostra capacitat mental i imaginativa en l'acció, ja sigui d'entendre a l'altre, tenir una nova perspectiva sobre els nostres problemes, canviar les estratègies o qualsevol altre propòsit.

 

    Treballant el mètode Feuerstein, l'enfocament augmenta significativament, vinculant-lo als processos d'autocontrol, provocant millor capacitat de retenció d'informacions rellevants per a l'aprenentatge, les quals són fixades en la memòria a llarg termini, superant així les dificultats localitzades tant en relació a l'atenció i a l'atenció enfocada, és a dir concentració.